Pinacoteca del deliri

ATENCIÓ: Ara Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com

Et nous aussi nous serons mères, car...!, 1790, de Jean-Jacques Lequeue

Pinacoteca del deliri

---

Infinitat d'artistes han expressat gràficament llurs malsons i anhels íntims. Entre els uns i els altres s'ha configurat a la ment inconscient de l'Univers una imatgeria de dimensions incommesurables. No obstant això, en aquest espai virtual provem d'oferir una petita mostra de la seva  existència

 

La femme mélancolique dans l'art
  

Les ombres de la nit

"¡Tremoleu, humans, perquè el món mai no us serà suficient!" 
Arkudtohv Bëis

ATENCIÓ:
Atès a problemes tècnics
per veure els quadres 
haureu de davallar 
més...
Disculpeu les molèsties
 

Amb The Nigthmare (1781), Johan-Heinrich Füssli (Henry Fuseli) creà un llenç en el qual la bellesa i l'horror es barregen amb harmonia, formant un conjunt de suggerències encisadores	Le Réveil du matin Alfons Mucha	Antoine Wiertz afina el missatge amb la seva Tête de mort (1824): vi, llibres i crani. Una vida sencera
Un dia Edvard Munch obrí les parpelles i, en veure allò que hi ha a l'exterior, sota els raigs assassins del sol, no va poder fer cap altra cosa sinó tapar-se les orelles amb les mans i cridar, cridar, cridar. Udolar de terror amb la mirada, la rauxa i el seny perduts. Der Schrei der Natur (El crit de la natura, 1893)	L'Activité du jour Alfons Mucha	Un fragment del Jardí de les Delícies (1480-90), del Bosch. Un laberint de gaudis, pecats, subversions i perversions. Tot un luxe a l'abast tan sols de les persones més riques i poderoses
Paul Delvaux gaudia plasmant en pintura els propis mons onírics, sovint amb trets gòtics, amb els quals nodria la ment i l'ànima	Rêverie du soir Alfons Mucha	Gauguin titulà aquest quadre Nevermore (1897), tot incloent un corb blavós a la finestra, en homenatge a Edgar Poe i el celebrat poema The Raven (1845)
Exposada al Saló de 1819, a París, la tela El rai de la Medusa, de Théodore Géricault, connecta amb el naufragi individual, i alhora col·lectiu, de cadascú de nosaltres	Le Repos de la nuit Alfons Mucha	A La mujer barbuda (1631), de José de Ribera, advertim els misteris del metabolisme i la impotència mèdica del segle XVII per a evitar que, a determinades dones, els cresqués una barba florida
Ignorem el nom de l'autor del cèlebre retrat de Vlad Tepes, Vlad III de Valàquia, Vlad Dracul o Vlad l'Empalador. El mite d'aquest personatge real, que visqué entre 1431 i 1478, inspirà, conjuntament amb Erzsébet Bàthory, Bram Stoker a l'hora d'escriure la novel·la Dràcula	Picasso dibuixà, l'any 1901, aquesta excitant buveuse d'absinthe. La vaig conèixer, de jove: s'anomenava Rut. Era addicta a la cocaïna i patia anorèxia, malgrat que ho ignorés, ja que llavors la medicina encara no havia diagnosticat la malaltia com a tal	Balthus s'esbargia amb lolites seductores d'innocents gestos bucòlics i bonics gatets subversius que bevien a tothora, com comprovem a Thérèse revant (1938)
El fenomen de la catalèpsia, o potser el relat d'Edgar Poe (The Premature Burial, 1844), inspiraren Antoine Wiertz en pintar L'Enterrement prématuré (1854)	Saturno devorando a su hijo (1824), una de les cèlebres i boniques pintures negres de Goya	A Amedeo Modigliani sempre l'entusiasmaren les xiquetes esveltes, amb el coll ben llarg i amb faixes estretes, malgrat que en aquesta obra s'oblidà del coll i de la faixa. Nu couché de dos, 1917
Théophile Alexandre Steinlen és l'autor del famós cartell del mític tuguri parisenc, al qual Aristide Bruant dedicà una cançó de taverna sense parió:"Je cherche fortune  / autour du Chat Noir, / au clair de la lune, / à Montmartre"	Inquietant, si més no, visió de The end of the earth, tal com l'imaginà Leonor Fini l'any 1949	Courbet ho tenia molt clar en anomenar aquesta tela L'origine du monde (1866). Si és que ja ho cantava La Trinca, que l'home prové de la patata
El 1632 existia molt d'interès per la disecció de cadàvers. Heus ací el bon exemple que ens ofereix Rembrandt, amb la Leçon d'anatomie du docteur Tulp	William Blake lliurà una corrua de regals a tots els amants de l'esoterisme. Entre els obsequis figura aquest Great Red Dragon and the Woman Clothed with the Sun (circa 1805)	Maurice Utrillo, fill de Suzanne Valadon i, potser, de Miquel Utrillo, mostra part de la seva geografía interior-exterior: el Sacré Coeur de Montmartre et Chateau des Brouillards (1934), escenari quotidià de drames humans
La Liberté guidant le peuple (1830), d'Eugène Delacroix. Encara avui conserva el seu significat rebel, ja que continua havent arreu del planeta pobles esclaus, espoliats i colonitzats sota el jou de les armes, la força, la política i l'economia	La belle Rosine (1847), d'Antoine Wiertz. Un encontre valent, cara a cara, amb la llum i la tenebra	Keskaegne Reval (1903), de Nikolai Roerich
Novel·la romàntica (1894), de Santiago Rusiñol	Toulouse-Lautrec taral·larejava cançons d'Aristide Bruant quan pintaba els cartells que li encomanaven. Aristide Bruant dans son cabaret, 1893	Walpurgisnacht, 1896-97, d'Albert Welti
Selbstporträt mit fiedelndem Tod, 1872, d'Arnold Böcklin	La cara de Mae West, interpretada per Salvador Dalí	Der Letzte Kavalier, 1926, d'Albert Birkle
Bacchanale devant une statue de Pan, 1631-33, de Nicolas Poussin	Si Leonardo alcés el cap quantes coses no ens diria!	Water Nymphs, 1899, de Gustav Klimt
	Sense títol, 1984, de Zdzislaw Beksinski
Faust im Studierzimmer, 1852, de Carl Gustav Carus	Mermaids, 1879, de Konstantin Makovsky	La Sonambule, 1897, d'Édouard Rosset-Granger
La barca de Caront, 1919, de Josep Benlliure i Gil	The Sorceress, 1913, de John William Waterhouse	Pyramide de crânes, 1898-1900, de Paul Cézanne
The Day After, 1894, d'Edvard Munch	La Tarasque, 1874, de Charles Lepec	Havfrue, 1863, d'Elisabeth Jerichau-Baumann
Der Hl. Augustinus und der Teufel, circa 1483, de Michael Pacher	Le Pendu - Ecce, 1854, de Victor Hugo	La morfinòmana, 1902, d'Anglada-Camarasa

The Last Journey, circa 1890, de Jakub Schikaneder

Der Wanderer über dem Nebelmeer, 1818, de Caspar David Friedrich

Voyage à l'Infini, 1899, d'Émile Friant