Guspires de cinema

L'innominable (The Unnamable, 1988, de Jean-Paul Ouellette).

ATENCIÓ: Ara Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com

  

Guspires de cinema

---

En la present exposició pretenem deixar constància d'un grapat de moments de cinema que se'ns clavaren als ulls a la gran o petita pantalla. Algunes d'aquestes imatges romandran ancorades a l'inconscient per sempre. Són guspires de cinema que ens evoquen situacions viscudes, o bé a l'inrevés: circumstàncies imaginades. Sigui com sigui, els fragments del setè art que aquí presentem ens recorden, per a bé o per a mal, que som vius. 

Tema principal de l'Exorcista. Tubular Bells.

"Un Paradis en Enfer".

Arkudtohv Bëis

La lluna amb un ull a la virulé.  Viatge a la lluna (Le Voyage dans la lune, 1902, de Georges Méliès)	Per què no t'abelleix dansar un pasdoble amb Freddy Krueger? Malson a Elm Street (A Nigthmare on Elm Street, 1984, de Wes Craven)	Darkman vol venjança (o s'anomena justícia?). Potser amb ell sí que ballaries un tango? Darkman (Darkman, 1990, de Sam Raimi)
Fotograma de La nit de Walpurgis (La noche de Walpurgis, 1971, de León Klimovsky)	Sensual replicant de Blade Runner (Blade Runner, 1982, de Ridley Scott), adaptació sui generis de la novel·la Somnien els androides amb ovelles elèctriques?, de Phillip K. Dick	El protagonista de La nit del dimoni (The Night of the Demon, 1957, de Jacques Tourneur). És basada en el conte La maledicció de les runes, de Montague Rhodes James
Tot i les aparences, no és cap escena lèsbica: tan sols és Sigourney Weaver esclarint la situació a Winona Ryder. Alien Resurrection, 1997, de Jean-Pierre Jeunet	Peter Cushing en el paper de Víctor Frankenstein. La maledicció de Frankenstein (The Curse of Frankenstein, 1957, de Terence Fisher)	Un Jack Nicholson fulgent, farcit de deliri,  luxúria i follia. El resplendor (The Shining, 1980, d'Stanley Kubrick). Adaptació lliure de la novel·la homònima d'Stephen King
Maria, ciutadana de Metròpoli, en ple procés de transformació profunda. No et moguis! No et moguis! Metròpoli (Metropolis, 1927, de Fritz Lang, realitzada a partir de la novel·la homònima de la seva esposa Théa von Harbou. Versió colorejada de 1984)	¿Qui és capaç d'oblidar la impressió punyent que patí en veure, per primer cop, la facilitat amb la qual explosionen els caps a Scanners? Scanners, 1981, de David Cronenberg	Mireu amb quina innocència camina aquesta xiqueta (Judy Garland) pels regnes del Màgic d'Oz.  El màgic d'Oz (The Wonderful Wizard of Oz, 1939, de Victor Fleming, Mervin LeRoy i Richard Thorpe). Inspirat en el volum escrit per Lyman Frank Baum i il·lustrat per William Wallace Denslow
Lon Chaney és El fantasma de l'Òpera (The Phantom of the Opera, 1925, de Rupert Julian). Adaptació de l'obra de Gaston Leroux	Mirada al·lucinada a 2001: una odissea de l'espai (2001: A Space Odyssey, 1968, d'Stanley Kubrick). Versió fílmica del relat El sentinella, d'Arthur C. Clarke	A La nit de les gavines (La noche de las gaviotas, 1975, d'Amando de Ossorio) els singulars cavallers templaris cavalquen al ralentí
El pobre Harker no dóna a l'abast al castell  del Comte Dràcula. Dràcula, de Bram Stoker (Bram Stoker's Dracula, 1992, de Francis Ford Coppola). Enèsima versió de la famosa novel·la de Bram Stoker	Vincent Price, un dels grans actors del gènere, intèrpret que ratlla la perfecció	La nena de l'Exorcista gira tot el cap  i es queda tan ample. L'exorcista (The Exorcist, 1973, de William Friedkin). Inspirada amb el llibre homònim de William Peter Blatty
Mary Reilly, 1996, de Stephen Frears. Una volta de rosca més al cèlebre relat de Robert Louis Stevenson	Un passeig per Repulsió (Repulsion, 1965, de Roman Polanski)	El misteriós catxarret de Cronos, 1993, de Guillermo del Toro
Esperant el contacte a Encontres a la tercera fase (Close Encounters of the Third Kind, 1977, d'Steven Spielberg)	Ignoro què li passa a Spock darrerament	Quan els protagonistes de L'abisme (The Abyss, 1989, de James Cameron) proven de tocar un ésser d'aigua
La necrofília com a virtut a Neckromàntik (Nekromantik, 1987, de Jörg Buttgereit)	La llibertat i la follia són tothora presents a Remant al vent (Remando al viento, 1987, de Gonzalo Suárez)	Qui és el monstre? Frankenstein, 1931, de James Wale. Posada en escena de la novel·la de Mary Wollstonecraft Shelley (no confondre amb sa mare, Mary Wollstonecraft)

Klaus Kinski i Isabelle Adjani a Nosferatu, el vampir (Nosferatu: Phantom der Nacht, 1979, de Werner Herzog)	John Barrymore prenent un vinet amb un saludat a Doctor Jeckyll and Mister Hyde, 1920, de John S. Robertson, tot actualitzant l'obra de Robert Louis Stevenson
El doctor Caligari, o Kaligari, fent moxaines a Cesare, el seu somàmbul preferit. El gabinet del doctor Caligari (Das Cabinet des Doctor Caligari, 1920, de Robert Wiene)	Cesare amb el seu amor impossible, al pont de l'expressió lliure.  El gabinet del doctor Caligari (Das Cabinet des Doctor Caligari, 1920, de Robert Wiene)	I volta, volta, volta...
La pota xula de la xiqueta de Planet Terror, 2007, de Robert Rodriguez	Peter Cushing, probablement el millor doctor Frankenstein de la història del cinema	Imatge definitòria d'Holocaust Caníbal (Cannibal Holocaust, 1980, de Ruggero Deodato)
De nou, el tic d'Spock	El Van Helsing modern.  Van Helsing, 2004, d'Stephen Sommers	La xicota del Van Helsing modern.  Van Helsing, 2004, d'Stephen Sommers
Basil Rathbone, possiblement el millor Sherlock Holmes de totes les èpoques	Atencions cordials que reben les internes a La residència (La residencia, 1969, de Narciso Ibáñez Serrador)	Un bany balsàmic a Phenomena, 1985, de Dario Argento
Bonica mirada a Kill Bill. Kill Bill (lliurament 1), 2003, de Quentin Tarantino	Mirada encara més bonica a Kill Bill. Kill Bill (lliurament 1), 2003, de Quentin Tarantino	Chucky a la recerca d'una nòvia
Òndia, s'ha colat en Lee Van Cleef!	El gras i el flac s'ho passen pipa!	El darrer tango a París (Ultimo tango a Parigi, 1972, de Bernardo Bertolucci). ¿Algú té l'estadística dels viatges que es feren a Perpinyà des de l'estat espanyol?
Un petó farcit d'amor a Nekromàntik 2. Nekromàntic 2 (Nekromantic 2, 1991, de Jörg Buttgereit)	Christoffer Lee té set	La llar acollidora de Norman Bates, que comparteix amb sa mare. Psicosi (Psycho, 1960, d'Alfred Hitchcock). La novel·la original és de Robert Bloch
Cara estil "excavació arqueològica" a Hellraiser. Hellraiser, 1987, de Clive Barker	La mítica Vampira, a Pla 9 des de l'espai (Plan 9 from Outer Space, 1959, d'Edward D. Wood Jr.)	Els bombers de Farenheit 451 (1966, de François Truffaut) cremen llibres en nom de la llei. Posada en escena de la novel·la homònima de Ray Bradbury
Marlene Dietrich, a L'Àngel blau (Der Blaue Engel, 1930, de Josef von Stenberg)	Donald Sutherland a La invasió dels ultracossos (Invasion of the Body Snatcher, 1978, de Philip Kaufman), versió fílmica de la novel·la homònima de Jack Finney	Reanimator, 1985, d'Stuart Gordon, pel·lícula basada en el relat Herbert West, reanimador, de Howard Phillips Lovecraft
Paul Naschy (Jacinto Molina), un mite del gènere de terror a qui, com és sabut, no deixaren ser profeta a sa terra	Mia Farrow a Rosemary's Baby, 1968, de Roman Polanski. Adaptació del llibre homònim d'Ira Levin	Una autèntica transformació femenina. Salma Hayek mostrant el rostre vertader a Obert fins a la matinada, (From Dusk Till Dawn, 1996, de Robert Rodriguez)
Talisa Soto protagonitzà Vampirella, 1996, de Jim Wynorski	El pobre King Kong tenallat a una atracció de circ	Contemplant les habilitats de Roby, a El planeta prohibit (Forbidden Planet, 1956, de Fred M. Wilcox)
Lon Chaney Jr. interpreta l'home-llop a The Wolfman, 1941, de George Waggner	L'orquestra mecànica de L'abominable doctor Phibes (The Abominable Dr. Phibes, 1971, de Robert Fuest)
La Catwoman més guapa, pàl·lida, gòtica i elegant: Michelle Pfeiffer	Alguna cosa li passa a Peter Cushing	El sonat de la Taronja mecànica condueix a tota llet. A Clorkwork Orange, 1971, d'Stanley Kubric. La novel·la sobre la qual es fonamenta és d'Anthony Burgess	e
Ultimàtum a la terra (The Day the Earth Stood Still, 1951, de Robert Wise). Ja ho sabeu: Klaatu Barada Niktó! Basada en el relat Adéu al mestre, de Harry Bates	Els soparets inoblidables del tiet Hannibal Lecter. Hannibal, 2001, de Ridley Scott	L'aire condicionat de la Marilyn
Un moment màgic d'Evil Dead II, 1987, de Sam Raimi	Que passi en Boris Karloff!	Saborós fotograma de Mal gust, Bad Taste, 1987, de Peter Jackson
Lidia Bosch, de jove, protagonitzà La lluna negra (La luna negra, 1989, d'Immanuel Uribe)	Preocupats per a sobreviure a La nit dels morts vivents. Night of the Living Dead, 1968, de George A. Romero	El bo de Bela Lugosi fent de dolent
Qui pot matar un nen? (¿Quién puede matar un niño?, 1976, de Narciso Ibáñez Serrador)	El faraó Karloff medita absenta (fixeu-vos en el color dels ulls)	A aquest cenobita no se li mouen els claus

Christopher Lee, Vincent Price, John Carradine i Peter Cushing

Les reines de la Foscor.  D'esquerra a dreta: Carolyn Jones (Morticia Addams), Vampira (Maila Nurmi), Yvonne de Carlo (Lily Munster), Anjelica Huston (Morticia Addams) i, al terra, Elvira (Cassandra Peterson)

Peter Lorre, Bela Lugosi i Boris Karloff