|
|
|
|
|
Amb The Nigthmare (1781), Johan-Heinrich
Füssli (Henry Fuseli) creà un llenç en el qual la bellesa i l'horror es barregen amb harmonia, formant un conjunt de suggerències encisadores |
Le Réveil du matin
Alfons Mucha |
Antoine Wiertz afina el missatge amb la seva Tête de mort (1824): vi, llibres i crani. Una vida sencera |
|
|
|
|
|
Un dia Edvard Munch obrí les parpelles i, en veure allò que hi ha a l'exterior, sota els raigs assassins del sol, no va poder fer cap altra cosa sinó tapar-se les orelles amb les mans i cridar, cridar, cridar. Udolar de terror amb la mirada, la rauxa i el seny perduts. Der Schrei der Natur (El crit de la natura, 1893) |
L'Activité du jour
Alfons Mucha |
Un fragment del Jardí de les Delícies (1480-90),
del Bosch. Un laberint de gaudis, pecats, subversions i perversions. Tot un luxe a l'abast tan sols de les persones més riques i poderoses
|
|
|
|
|
|
|
Paul Delvaux
gaudia plasmant en pintura els propis mons onírics, sovint amb trets gòtics, amb els quals nodria la ment i l'ànima
|
Rêverie du soir
Alfons Mucha |
Gauguin titulà aquest quadre Nevermore
(1897), tot incloent un corb blavós a la finestra, en homenatge a Edgar Poe i el celebrat poema The Raven (1845) |
|
|
|
|
|
 |
| Exposada al Saló de 1819, a París, la
tela El rai de la Medusa, de Théodore Géricault, connecta amb el naufragi individual, i alhora col·lectiu, de cadascú de nosaltres |
|
Le Repos de la nuit
Alfons Mucha
|
A La mujer barbuda (1631), de José de
Ribera, advertim els misteris del metabolisme i la impotència mèdica del segle XVII per a evitar que, a determinades dones, els cresqués una barba florida
|
|
|
|
|
|
Ignorem el nom de l'autor del cèlebre retrat de Vlad Tepes, Vlad III de Valàquia, Vlad Dracul o Vlad l'Empalador. El mite d'aquest personatge real, que visqué entre 1431 i 1478, inspirà, conjuntament amb Erzsébet Bàthory, Bram Stoker a l'hora d'escriure la novel·la Dràcula
|
Picasso dibuixà, l'any 1901, aquesta
excitant buveuse d'absinthe. La vaig conèixer, de jove: s'anomenava
Rut. Era addicta a la cocaïna i patia anorèxia, malgrat que ho ignorés, ja que llavors la medicina encara no havia diagnosticat la malaltia com a tal
|
Balthus s'esbargia amb lolites seductores d'innocents gestos bucòlics i bonics gatets subversius que
bevien a tothora, com comprovem a Thérèse
revant (1938)
|
|
|
|
|
|
El fenomen de la catalèpsia, o potser el
relat d'Edgar Poe (The Premature Burial, 1844), inspiraren Antoine Wiertz en pintar L'Enterrement
prématuré (1854)
|
Saturno devorando a su hijo
(1824), una de les cèlebres i boniques pintures negres de Goya |
A Amedeo Modigliani sempre l'entusiasmaren les xiquetes esveltes, amb el coll ben llarg i amb faixes estretes, malgrat que en aquesta obra s'oblidà del coll i de la faixa. Nu couché de dos, 1917
|
|
|
|
|
|
|
Théophile Alexandre
Steinlen és l'autor del famós cartell del mític tuguri parisenc, al qual
Aristide Bruant dedicà una cançó de taverna sense parió:"Je cherche fortune
/ autour du Chat Noir, / au clair de la lune, /
à Montmartre"
|
Inquietant, si més no, visió de The end of the
earth, tal com l'imaginà Leonor Fini l'any 1949
|
Courbet ho tenia molt clar en anomenar aquesta tela L'origine du monde (1866). Si és que ja ho cantava La Trinca, que l'home prové de la patata
|
|
|
|
|
|
El 1632 existia molt d'interès per la disecció de
cadàvers. Heus ací el bon exemple que ens ofereix Rembrandt, amb la Leçon d'anatomie du docteur Tulp
|
William Blake lliurà una corrua de
regals a tots els amants de l'esoterisme. Entre els obsequis figura aquest Great Red Dragon and the Woman Clothed with the Sun (circa
1805)
|
Maurice Utrillo, fill de Suzanne Valadon i, potser, de Miquel Utrillo, mostra part de la seva
geografía interior-exterior: el Sacré Coeur de Montmartre et Chateau des Brouillards (1934), escenari quotidià de drames humans
|
|
|
|
|
|
La Liberté guidant le
peuple (1830), d'Eugène Delacroix. Encara avui conserva el seu significat rebel, ja que continua havent arreu del planeta pobles esclaus, espoliats i
colonitzats sota el jou de les armes, la força, la política i l'economia
|
La belle Rosine (1847), d'Antoine
Wiertz. Un encontre valent, cara a cara, amb la llum i la tenebra
|
Keskaegne Reval (1903), de Nikolai
Roerich
|
|
Novel·la romàntica (1894), de Santiago Rusiñol
|
Toulouse-Lautrec taral·larejava cançons d'Aristide Bruant quan pintaba els cartells que li encomanaven. Aristide Bruant dans son cabaret, 1893
|
Walpurgisnacht, 1896-97, d'Albert Welti
|
|
|
|
|
|
 |
| Selbstporträt mit fiedelndem Tod, 1872, d'Arnold Böcklin |
|
La cara de Mae West, interpretada per
Salvador Dalí
|
Der Letzte Kavalier, 1926, d'Albert Birkle
|
|
|
|
|
|
Bacchanale devant une statue de Pan, 1631-33, de Nicolas Poussin |
Si
Leonardo alcés el cap quantes coses no ens diria! |
Water Nymphs, 1899, de Gustav Klimt
|
|
|
Sense títol, 1984, de Zdzislaw Beksinski
|
|
|
 |
| Faust im Studierzimmer, 1852, de Carl Gustav Carus |
|
 |
| Mermaids, 1879, de Konstantin Makovsky |
|
La Sonambule, 1897, d'Édouard Rosset-Granger |
|
|
|
| | | |
La barca de Caront, 1919, de Josep Benlliure i Gil |
The Sorceress, 1913, de John William Waterhouse
|
Pyramide de crânes, 1898-1900, de Paul Cézanne |
|
|
|
|
|
.jpg) |
| The Day After, 1894, d'Edvard Munch |
|
 |
| La Tarasque, 1874, de Charles Lepec |
|
 |
| Havfrue, 1863, d'Elisabeth Jerichau-Baumann |
|
|
|
|
|
|
Der Hl. Augustinus und der Teufel, circa 1483, de Michael Pacher |
 |
|
Le Pendu - Ecce, 1854, de Victor Hugo |
|
 |
| La morfinòmana, 1902, d'Anglada-Camarasa |
|
|
|
|
|
|
.jpg)
.jpg)
