dimecres, 16 d’octubre de 2013

Les fades de Cottingley



ATENCIÓ: Ara Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com


Les fades de Cottingley

Els éssers humans no coneixem cap altra manera d'encabir les fades sinó en el camp de la ficció, sota el mantell protector d'etiquetes tan generalistes i poc concretes com ara les de la fantasia, el folklore o la fabulació. Es sobreentén que la seva existència física no és real. Però a principi segle XX, quan dues nenes angleses declararen haver pres unes fotos d'aquests éssers impossibles a Cottingley, la premsa britànica es mobilitzà. Arreu d'Europa es vessaren litres i litres de tinta parlant de l'assumpte, el qual prengué unes dimensions notables. Fins i tot el prestigiós Arthur Conan Doyle estudià l'afer i n'escrigué un llibre, L'arribada de les fades (The Coming of the Fairies, 1922). Vegem a continuació la sèrie de cinc fotografies que commogueren el món. Les imatges, malgrat el pas del temps, continuen posseïnt una fascinació naïf que no té preu.


Frances Griffiths (10 anys) i les fades, fotografiades per la seva cosina 
Elsie Wright (16 anys), el mes de juliol de 1917.
Fou publicada el 1920 a The Strand Magazine


Elsie Wright i un follet. Fotografia de Frances Griffiths, 
setembre de 1917 (fou publicada el 1920 a The Strand Magazine)


Una fada sembla oferir un ram de campanetes a Elsie Wrigth. 
Fotografia de Frances Griffiths (1920)


Frances Griffiths mira contenta el salt d'una fada davant del nas. 
La foto fou realitzada per Elsie Wright, un dia d'agost de 1920


El niu de les fades (1920, publicada el 1921 a The Strand Magazine)





Frances Griffiths traspassà l'any 1986, i Elsie Wright ho féu el 1988.

Les dues cosines, en un article publicat l'any 1983 a The Unexplained, confessaven que les fotografies eren falsificacions fetes amb dibuixos copiats del llibre infantil Princess Mary's Gift Book, de Claude Arthur Shepperson. Però mantigueren que elles van veure fades de debò.
El cas de les fades de Cottingley inspirà la pel·lícula Fotografiant fades (Photographing Fairies, 1997, de Nick Willing).

L'afer, que potser no és útil per al coneixement dels fenòmens ocults, sí que ho és, en canvi, per al coneixement dels infants i del denominat "món imaginari" dels humans.






dimecres, 9 d’octubre de 2013

Pinacoteca del deliri



ATENCIÓ: Ara Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com


Et nous aussi nous serons mères, car...!, 1790, de Jean-Jacques Lequeue


Pinacoteca del deliri

Infinitat d'artistes han expressat gràficament llurs malsons i anhels íntims. Entre els uns i els altres s'ha configurat a la ment inconscient de l'Univers una imatgeria de dimensions incommesurables. No obstant això, en aquest espai virtual provem d'oferir una petita mostra de la seva  existència


 
La femme mélancolique dans l'art
  

Les ombres de la nit
"¡Tremoleu, humans, perquè el món mai no us serà suficient!" 
Arkudtohv Bëis

ATENCIÓ:
Atès a problemes tècnics
per veure els quadres 
haureu de davallar 
més...
Disculpeu les molèsties
 




 Amb The Nigthmare (1781), Johan-Heinrich Füssli (Henry Fuseli) creà un llenç en el qual la bellesa i l'horror es barregen amb harmonia, formant un conjunt de suggerències encisadores
Le Réveil du matin
Alfons Mucha
 Antoine Wiertz afina el missatge amb la seva Tête de mort (1824): vi, llibres i crani. Una vida sencera







Un dia Edvard Munch obrí les parpelles i, en veure allò que hi ha a l'exterior, sota els raigs assassins del sol, no va poder fer cap altra cosa sinó tapar-se les orelles amb les mans i cridar, cridar, cridar. Udolar de terror amb la mirada, la rauxa i el seny perduts. Der Schrei der Natur (El crit de la natura, 1893)
  L'Activité du jour
Alfons Mucha
 Un fragment del Jardí de les Delícies (1480-90), del Bosch. Un laberint de gaudis, pecats, subversions i perversions. Tot un luxe a l'abast tan sols de les persones més riques i poderoses
 Paul Delvaux gaudia plasmant en pintura els propis mons onírics, sovint amb trets gòtics, amb els quals nodria la ment i l'ànima
Rêverie du soir
Alfons Mucha
Gauguin titulà aquest quadre Nevermore (1897), tot incloent un corb blavós a la finestra, en homenatge a Edgar Poe i el celebrat poema The Raven (1845)




Exposada al Saló de 1819, a París, la tela El rai de la Medusa, de Théodore Géricault, connecta amb el naufragi individual, i alhora col·lectiu, de cadascú de nosaltres

Le Repos de la nuit
Alfons Mucha

A La mujer barbuda (1631), de José de Ribera, advertim els misteris del metabolisme i la impotència mèdica del segle XVII per a evitar que, a determinades dones, els cresqués una barba florida





Ignorem el nom de l'autor del cèlebre retrat de Vlad Tepes, Vlad III de Valàquia, Vlad Dracul o Vlad l'Empalador. El mite d'aquest personatge real, que visqué entre 1431 i 1478, inspirà, conjuntament amb Erzsébet Bàthory, Bram Stoker a l'hora d'escriure la novel·la Dràcula


Picasso dibuixà, l'any 1901, aquesta excitant buveuse d'absinthe. La vaig conèixer, de jove: s'anomenava Rut. Era addicta a la cocaïna i patia anorèxia, malgrat que ho ignorés, ja que llavors la medicina encara no havia diagnosticat la malaltia com a tal
Balthus s'esbargia amb lolites seductores d'innocents gestos bucòlics i bonics gatets subversius que bevien a tothora, com comprovem a Thérèse revant (1938)





  

El fenomen de la catalèpsia, o potser el relat d'Edgar Poe (The Premature Burial, 1844), inspiraren Antoine Wiertz en pintar L'Enterrement prématuré (1854)

  Saturno devorando a su hijo (1824), una de les cèlebres i boniques pintures negres de Goya


A Amedeo Modigliani sempre l'entusiasmaren les xiquetes esveltes, amb el coll ben llarg i amb faixes estretes, malgrat que en aquesta obra s'oblidà del coll i de la faixa. Nu couché de dos, 1917





Théophile Alexandre Steinlen és l'autor del famós cartell del mític tuguri parisenc, al qual Aristide Bruant dedicà una cançó de taverna sense parió:"Je cherche fortune  / autour du Chat Noir, / au clair de la lune, / à Montmartre"
Inquietant, si més no, visió de The end of the earth, tal com l'imaginà Leonor Fini l'any 1949
 Courbet ho tenia molt clar en anomenar aquesta tela L'origine du monde (1866). Si és que ja ho cantava La Trinca, que l'home prové de la patata





El 1632 existia molt d'interès per la disecció de cadàvers. Heus ací el bon exemple que ens ofereix Rembrandt, amb la Leçon d'anatomie du docteur Tulp
William Blake lliurà una corrua de regals a tots els amants de l'esoterisme. Entre els obsequis figura aquest Great Red Dragon and the Woman Clothed with the Sun (circa 1805)

Maurice Utrillo, fill de Suzanne Valadon i, potser, de Miquel Utrillo, mostra part de la seva geografía interior-exterior: el Sacré Coeur de Montmartre et Chateau des Brouillards (1934), escenari quotidià de drames humans





La Liberté guidant le peuple (1830), d'Eugène Delacroix. Encara avui conserva el seu significat rebel, ja que continua havent arreu del planeta pobles esclaus, espoliats i colonitzats sota el jou de les armes, la força, la política i l'economia
 La belle Rosine (1847), d'Antoine Wiertz. Un encontre valent, cara a cara, amb la llum i la tenebra
 Keskaegne Reval (1903), de Nikolai Roerich
Novel·la romàntica (1894), de Santiago Rusiñol


Toulouse-Lautrec taral·larejava cançons d'Aristide Bruant quan pintaba els cartells que li encomanaven. Aristide Bruant dans son cabaret, 1893
Walpurgisnacht, 1896-97, d'Albert Welti
Selbstporträt mit fiedelndem Tod, 1872, d'Arnold Böcklin
La cara de Mae West, interpretada per Salvador Dalí
Der Letzte Kavalier, 1926, d'Albert Birkle

Bacchanale devant une statue de Pan, 1631-33, de Nicolas Poussin

Si Leonardo alcés el cap quantes coses no ens diria!

Water Nymphs, 1899, de Gustav Klimt
Sense títol, 1984, de Zdzislaw Beksinski

Faust im Studierzimmer, 1852, de Carl Gustav Carus
Mermaids, 1879, de Konstantin Makovsky
La Sonambule, 1897, d'Édouard Rosset-Granger




La barca de Caront, 1919, de Josep Benlliure i Gil
The Sorceress, 1913, de John William Waterhouse
Pyramide de crânes, 1898-1900, de Paul Cézanne
The Day After, 1894, d'Edvard Munch
La Tarasque, 1874, de Charles Lepec
Havfrue, 1863, d'Elisabeth Jerichau-Baumann


Der Hl. Augustinus und der Teufel, circa 1483, de Michael Pacher
Le Pendu - Ecce, 1854, de Victor Hugo
La morfinòmana, 1902, d'Anglada-Camarasa









The Last Journey, circa 1890, de Jakub Schikaneder
Der Wanderer über dem Nebelmeer, 1818, de Caspar David Friedrich
Voyage à l'Infini, 1899, d'Émile Friant