DIMONIS DE MITJANIT
 |
| Coberta del llibre Dimonis de mitjanit |
Dimonis de mitjanit és el primer poemari sencer que es publica d'Emili Gil, un autor guardonat amb el Premi Extraordinari de Poesia Visual (Reus, 2017) i amb els Jocs Florals de la Ginesta d'Or (Perpinyà, 2018), entre d'altres, que ja havia participat en llibres que apleguen antologies líriques de diversos autors: Poesia noranta (1997), Poesia 2000 (2001) i Dibuixant poemes (2016).
 |
| Dibuix original de Josep Maria Prades (Ju Prades) |
Coincidint
amb el cinquantè aniversari de l'escriptor senienc va ser el seu desig
encarregar la coberta a un altre artista de la Sénia, en aquest cas ben
reconegut, premiat i prestigiat en el cercle de la pintura
contemporània: en Josep Maria Prades, també conegut amb el pseudònim artístic de Ju Prades (http://artprades.blogspot.com).
 |
| Carassa «L'esperit dels Tres Castells», d'Artur Cañigueral |
Dilluns
18 de juny de 2018, quan Emili Gil era en ple procés de selecció,
estructuració i poliment dels versos que havien de conformar el llibre Dimonis de mitjanit, va rebre aquesta fotografia d'una escultura d'Artur Cañigueral, acompanyada d'una breu nota de l'escultor (també senienc):
Josep
Maria Prades va dibuixar la coberta el mes de setembre de 2018,
ignorant la carassa d'Artur Cañigueral; tots tres quedaren ben perplexos
en adonar-se de la semblança i paral·lelisme «casual» d'ambdós rostres.
La Màgia (sí, amb majúscula) hi havia intervingut.
Com bé diu Isona Foix, «al peu dels Ports
existeix una serralada anomenada els Tres Castells. I parlem de poesia, no
només de geografia, geologia i topofília, que també, perquè en la lírica
d’Emili Gil tot plegat conforma un conjunt artísticocultural indissoluble, al
voltant de tres eixos fonamentals, i vitals, de l’autor: la Sénia, Barcelona,
París, que bé podrien ser els tres dimonis que constitueixen la base del
present poemari, Dimonis de mitjanit».
 |
| Trobeu les 7 diferències? |
Eren, doncs, tres seniencs (Artur Cañigueral, Josep Maria Prades, Emili Gil), amb tres formes d'expressió artística diferents (escultura, pintura, lírica)
que, més o menys per desig de l'atzar es reunien en l'elaboració d'un
petit volum de poesia que conté força simbologia numèrica (la del 3 és evident, però n'hi ha d'altres) i vital.
 |
| Contracoberta de Dimonis de mitjanit |
Al parer del poeta gironí Jaume Carbó, «Dimonis de mitjanit és una via ideal per endinsar-nos en l'imaginari d'Emili Gil, si encara no heu llegit cap de les seves novel·les o contes. Com no podia ser de cap altra manera, dins de les seves pàgines hi ha foscor, sordidesa i fascinació per la mort però també l'esperit vitalista i renovador dels escriptors de principi segle XIX. Aquest poemari no és per a infants ni adolescents que busquen respostes poètiques als seus dubtes, o de gent que cerca el confort d'uns mots dolços o sensiblers. No pas, amics: és una sendera en la qual ens acompanyen vells dimonis, com ara Poe, Vinyoli, Cioran, Bukowsky, Piaf, Ruyra... Un camí potser inquietant i entenebrit però també roent, abundant i imaginatiu, com ho és aquest món, tot allò viscut i aquell que hem de viure encara...».
 |
| Carassa d'un dimoni de la Patum de Berga |
Aquest recull de poemes és, segons el seu autor, una mena de «testament o llegat líric dels meus primers cinquanta anys; a partir d'ara és com renéixer de nou». P. G. i Esteve, una poetessa occitana que viu al sud, al País Valencià,
opina que «la poesia d'Emili Gil és una bafarada d'aire fresc en la
decadència cosmopolita general, i en la tendència globalitzadora
particular, que somou les bases academicistes líriques, no pas a partir
de termes estilístics o retòrics, ni de mètriques i versificacions més o
menys estrambòtiques, sinó a través del símbol i del mite més directes, que arriben com fletxes enverinades d'Eros als no-cors dels lectors».
Qui estigui interessat en adquirir
Dimonis de mitjanit
ho pot fer escrivint a
absentagil@yahoo.es
o bé contactant amb l'autor
a la pàgina de facebook
d'Emili Gil
Dimonis de mitjanit compta amb el suport moral de
