dissabte, 2 de febrer del 2019

Dimonis de mitjanit



DIMONIS DE MITJANIT

Coberta del llibre Dimonis de mitjanit

Dimonis de mitjanit és el primer poemari sencer que es publica d'Emili Gil, un autor guardonat amb el Premi Extraordinari de Poesia Visual (Reus, 2017) i amb els Jocs Florals de la Ginesta d'Or (Perpinyà, 2018), entre d'altres, que ja havia participat en llibres que apleguen antologies líriques de diversos autors: Poesia noranta (1997), Poesia 2000 (2001) i Dibuixant poemes (2016).

Dibuix original de Josep Maria Prades (Ju Prades)
 
Coincidint amb el cinquantè aniversari de l'escriptor senienc va ser el seu desig encarregar la coberta a un altre artista de la Sénia, en aquest cas ben reconegut, premiat i prestigiat en el cercle de la pintura contemporània: en Josep Maria Prades, també conegut amb el pseudònim artístic de Ju Prades (http://artprades.blogspot.com).

 
Carassa «L'esperit dels Tres Castells», d'Artur Cañigueral

Dilluns 18 de juny de 2018, quan Emili Gil era en ple procés de selecció, estructuració i poliment dels versos que havien de conformar el llibre Dimonis de mitjanit, va rebre aquesta fotografia d'una escultura d'Artur Cañigueral, acompanyada d'una breu nota de l'escultor (també senienc):

«a l'insigne escriptor i poeta Emili Gil de la Sénia»



Josep Maria Prades va dibuixar la coberta el mes de setembre de 2018, ignorant la carassa d'Artur Cañigueral; tots tres quedaren ben perplexos en adonar-se de la semblança i paral·lelisme «casual» d'ambdós rostres. La Màgia (sí, amb majúscula) hi havia intervingut.


Els Tres Castells vistos des de la zona dels Carxols


Com bé diu Isona Foix, «al peu dels Ports existeix una serralada anomenada els Tres Castells. I parlem de poesia, no només de geografia, geologia i topofília, que també, perquè en la lírica d’Emili Gil tot plegat conforma un conjunt artísticocultural indissoluble, al voltant de tres eixos fonamentals, i vitals, de l’autor: la Sénia, Barcelona, París, que bé podrien ser els tres dimonis que constitueixen la base del present poemari, Dimonis de mitjanit».

Trobeu les 7 diferències?


Eren, doncs, tres seniencs (Artur Cañigueral, Josep Maria Prades, Emili Gil), amb tres formes d'expressió artística diferents (escultura, pintura, lírica) que, més o menys per desig de l'atzar es reunien en l'elaboració d'un petit volum de poesia que conté força simbologia numèrica (la del 3 és evident, però n'hi ha d'altres) i vital.

Contracoberta de Dimonis de mitjanit

Al parer del poeta gironí Jaume Carbó, «Dimonis de mitjanit és una via ideal per endinsar-nos en l'imaginari d'Emili Gil, si encara no heu llegit cap de les seves novel·les o contes. Com no podia ser de cap altra manera, dins de les seves pàgines hi ha foscor, sordidesa i fascinació per la mort però també l'esperit vitalista i renovador dels escriptors de principi segle XIX. Aquest poemari no és per a infants ni adolescents que busquen respostes poètiques als seus dubtes, o de gent que cerca el confort d'uns mots dolços o sensiblers. No pas, amics: és una sendera en la qual ens acompanyen vells dimonis, com ara Poe, Vinyoli, Cioran, Bukowsky, Piaf, Ruyra... Un camí potser inquietant i entenebrit però també roent, abundant i imaginatiu, com ho és aquest món, tot allò viscut i aquell que hem de viure encara...».

Carassa d'un dimoni de la Patum de Berga

Aquest recull de poemes és, segons el seu autor, una mena de «testament o llegat líric dels meus primers cinquanta anys; a partir d'ara és com renéixer de nou». P. G. i Esteve, una poetessa occitana que viu al sud, al País Valencià, opina que «la poesia d'Emili Gil és una bafarada d'aire fresc en la decadència cosmopolita general, i en la tendència globalitzadora particular, que somou les bases academicistes líriques, no pas a partir de termes estilístics o retòrics, ni de mètriques i versificacions més o menys estrambòtiques, sinó a través del símbol i del mite més directes, que arriben com fletxes enverinades d'Eros als no-cors dels lectors».





 Qui estigui interessat en adquirir
Dimonis de mitjanit
ho pot fer escrivint a
absentagil@yahoo.es

o bé contactant amb l'autor
a la pàgina de facebook
d'Emili Gil



Dimonis de mitjanit compta amb el suport moral de




















dimarts, 20 de novembre del 2018

Catalunya: indrets màgics





Catalunya: indrets màgics






Catalunya: indrets màgics és una col·lecció de set quaderns que tracten, cadascun d'ells, sobre el folklore, llegendes i fets paranormals dels llocs indicats.

Estan consagrats, respectivament, a:

1. Banyoles

2. El bosc de Savassona

3. Miravet

4. Pratdip

5. Tivissa

6. La Sénia

7. Girona









El preu de cada quadern és de 10 euros.

Si esteu interessats en adquirir-ne cap
podeu escriure a 
absentagil@yahoo.es

o bé a la pàgina de facebook d'Emili Gil






Cartell de la presentació a Barcelona de la col·lecció «Catalunya: indrets màgics», dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19.00 h., a la floristeria «El balconet de Sants» (Rambla del Brasil 40, bis. Metro: Badal). S'oferí un tastet de «L'Elixir de Llarga Vida» a tots els presents, elaborat amb elements naturals i seguint la tradició de les bruixes catalanes.

Més enllà del Bé i del Mal








QUADERNS
MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL






Els «Quaderns més enllà del Bé i del Mal» són una col·lecció d'escrits al voltant de personatges, fets, llegendes i mites relacionats amb la, diguem-ne, «cultura occidental» i que es troben en els fonaments de l'actual civilització caòtica de la qual en patim els efectes diàriament.

Aquesta és una col·lecció oberta que s'ampliarà progressivament; va ser iniciada el mes de març de 2018 amb sis títols; el mes de novembre de 2018 s'amplià amb el quadern dedicat a Edgar Poe, i el mes de setembre de 2019, amb els consagrats a Howard Phillips Lovecraft i al mític bosc artúric de Brocelianda. Ara com ara, els títols existents són:



LILIT
LA PRIMERA DONA

      ALEISTER CROWLEY 
      LA PERTETUÏTAT DE LA GRAN BÈSTIA 666



ELS NOU BARONS DE LA FAMA
L'ENGENDRAMENT MÍTIC DE LA NACIÓ CATALANA




      GEROLAMO SEGATO
      EL PETRIFICADOR


ERZSÉBET BÀTHORY
EL PREU DE LA BELLESA
 
 
        FRANÇOIS BERTRAND
        EL VAMPIR DE MONTPARNASSE

   
EDGAR POE 
UN ASSUMPTE PENDENT



        H. P. LOVECRAFT
        UNA APROXIMACIÓ



BROCELIANDA
EL MÍTIC BOSC ARTÚRIC



CRIPTOBOTÀNICA
ARBRES I FLORS QUE MENGEN CARN




















JACINT VERDAGUER
EXORCISMES ENTRE L'ATLÀNTIDA I EL CANIGÓ





















BRAM STOKER
A L'OMBRA DE DRÀCULA




GUY DE MAUPASSANT
LA FASCINACIÓ DE LA FOLLIA

























Els interessats en adquirir els
QUADERNS MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL
podeu escriure al correu electrònic
absentagil@yahoo.es

o bé al facebook
d'Emili Gil





dissabte, 10 de març del 2018

El convent (Rex Mundi)







El convent (Rex Mundi), d'Emili Gil, és una novel·la que tracta de diversos aspectes de la realitat i essències humanes, sobretot de la fragilitat. 



És ambientada en el món del clergat catòlic, un escenari des d’on s’exposen les paradoxes dels dogmes, així com les relacions tèrboles entre el poder, l’exèrcit i la religió. 


Trobem una encertada síntesi del llibre en la frase, inclosa a la contracoberta, del malauradament oblidat i nostrat escriptor Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Occitània, 27 d'octubre de 1939): «L’home és sempre qui dignifica i espiritualitza les coses. Però també és qui les corromp. Si les divinitza, també les diabolitza».



La coberta del llibre reprodueix una fantàstica fotografia que Juan Carlos Luna Monfort va fer del monestir de Santa Maria de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià), des d’un angle poc habitual, i durant una jornada en la qual els núvols densos amenaçaven de descarregar una tempesta terrible.




Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

dilluns, 1 de juny del 2015

Vil·la Diodati

 

ATENCIÓ: Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com

 

 




VIL·LA DIODATI


16 de JUNY DE 1816


Pors alliberades


 «L'objectiu de la vida humana és oblidar que no en té cap, d'objectiu.»

Mirko Drazen Grmek



 

Què succeí exactament la nit del 16 de juny de 1816?[1]



Els documents existents, i les posteriors investigacions de bibliògrafs, lingüistes, biògrafs i altres estudiosos de l'època romàntica tendeixen a dir que aquella nit va passar alguna cosa significativa per al desenvolupament del món de l'art i la creació. 

Vil·la Diodati. Fotografia de Russell Doescher


A Vil·la Diodati, un casalot de la riba del llac Léman (Suïssa), s’hi havien aplegat Lord Byron, Percy Bysshe Shelley, Claire Clairmont, Mary Wollstonecraft i William Polidori. Aquella nit no sortiren a passejar pels jardins o a remar pel llac, perquè durant la vesprada havia començat una forta tempesta que encara continuava. El so potent dels trons els estremia l'ànima, entre glop i glop de làudan, mentre llegien en veu alta contes de por alemanys (el volum Fantasmagoriana, afirmen els especialistes) i espetegaven tremolosos els porticons de fusta dels finestrals.

Lord Byron, William Polidori, Mary Wollstonecraft Shelley, Percy Bysshe Shelley, Claire Clairmont


Afirma la llegenda que algú dels aplegats (Byron? Shelley? Polidori?) va proposar que, aprofitant una atmosfera tan adient, treguessin en aquell mateix moment totes les seves pors interiors i que, cadascú fonamentant-se amb els seus propis horrors, escrigués un conte de terror. Tothom considerà genial la idea. Sí, es capbussarien en les seves paüres més íntimes, i les treurien a l'exterior. A veure qui era capaç de fer més por. Ignoro les realitats, mentides, al·lucinacions, desitjos, veritats i anhels viscuts per cada personatge al llarg d'una nit farcida, presumptament, de malsons. Els testimonis físics que van romandre són escassos, tot i que suficients per fer-nos entendre que, certament, va passar «alguna cosa especial». 

La reunió segons una vinyeta de Luke Pearson

Els fills literaris engendrats durant la vetlla i que van tenir la fortuna de néixer van ser, en essència, dos: Frankenstein, de Mary Wollstonecraft Shelley[2], i El vampir; un conte, de John William Polidori. Probablement sorgiren d'altres monstruositats que, pels motius que fossin, foren avortades o bé no van tenir una plasmació física immediata —com ara L'Edip modern, també del doctor Polidori—).



La cèlebre obra de Mary Wollstonecraft Shelley es va publicar per primer cop dos anys més tard, el 1818. 


El relat de Polidori, editat el 1819, sortí a la llum sota la signatura de Lord Byron, el qual va renegar de l'obra i negà la seva autoria. Possiblement es va tractar d'una broma de Polidori, el seu secretari personal.




Existeixen algunes pel·lícules que fan referència a l'estiu de 1816, a Vil·la Diodati, i a les relacions que mantingueren els esmentats individus; les més conegudes són, potser, Gothic (Ken Russell, 1986), Remant al vent (Remando al viento, Gonzalo Suárez, 1987), i Estiu màgic (Haunter Summer, Ivan Passer, 1988).

Seqüència de la pel·lícula Remant al vent, on apareixen els protagonistes


El film Gothic és el que gairebé de manera exclusiva dedica tot el seu metratge a la nit del 16 de juny de 1816, que alguns estudiosos han qualificat com «la nit del terror» i com «el naixement de la novel·la gòtica»[3]. A l'inici de La núvia de Frankenstein (Bride of Frankenstein, James Whale, 1935) també se'n fa una lleu, tot i que explícita, referència.



Comptat i debatut allò que és cert és que d'aquell temps i d'aquell espai tan precisos van sorgir, com a mínim, dues obres d'importància cabdal per a la literatura. D'una banda, el doctor i el monstre de Frankenstein, prototip de Prometeu Modern (com defineix sense embuts Mary al subtítol de la novel·la —Prometeu era l'encarregat de crear els déus grecs—) i també prototip de les reaccions d'un ésser davant de l'entitat que l'ha creat, i a l'inrevés. Cal tenir en compte que Mary va escriure el text quan tenia tan sols 18 anys —excepcional a la narrativa, el fet que escrigués la seva obra mestra tan jove—, cosa que fa pensar en la possible participació del seu marit, el poeta Percy Bysshe Shelley, en la redacció del manuscrit. 



D'altra banda, d'aquella data malèfica i fecunda, va sorgir El vampir; un conte que, segons apunta Rafael Llopis «es el primer cuento de miedo en que aparece el vampiro. Todos los vampiros posteriores de la literatura parecen inspirados inevitablemente en la figura fría y satánica del malvado Lord Ruthven»[4]. Els vampirs anteriors no són tan refinats, la veritat. Dos clàssics, doncs, del gènere de terror, el monstre de Frankenstein i la figura moderna del vampir, nascuts al mateix indret, la mateixa nit de llamps i trons.



Però fos com fos, i passés el que passés, no hi ha dubte que la nit del 16 de juny de 1816, a Vil·la Diodati van aparèixer antigues pors ancestrals i arquetípiques de la natura humana —o no—, alliberant-se de les carcasses i cadenats que habitualment les empresonen, i van córrer sense control, alegrement, en un caos al·lucinant, pels corredors foscos i estances llòbregues de l'ara ja mítica finca de la riba del llac Léman. Mentrestant, més enllà de les finestres, la tempesta queia furibunda.
 Emili Gil
 
Vil·la Diodati. Fotografia de Robert Grassi



[1] Els biògrafs i investigadors no es posen d'acord amb la data, dubtant entre el 15, el 16 o el 17 de juny. Mary Wollstonecraft Shelley, al prefaci de la novel·la Frankenstein només fa referència a l'estiu de 1816. De manera personal m'inclino pel 16, recolzat per dades cabalístiques i astronòmiques a les que he tingut accés.

[2] Mary assegura, al prefaci de Frankenstein, que la seva va ser l'única narració que es va acabar. És del tot impossible pensar que no coneixia l'obra de Polidori, ja que la relació entre els reunits a Vil·la Diodati va ser molt intensa i íntima.

[3] Rafael Llopis indica a Antologia de cuentos de terror (Alianza, 1981), que aquesta definició és incorrecta, ja que la novel·la gòtica existia des de feia molt de temps. Lovecraft situa el naixement de la novel·la gòtica amb la publicació del Castell d'Otranto, d'Horace Walpole, el 1764.


[4] Antología de cuentos de terror (Alianza, 1981).

 Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com