 |
| L'innominable (The Unnamable, 1988, de Jean-Paul Ouellette). |
Guspires de cinema
En la present exposició pretenem deixar constància d'un grapat de moments de cinema que se'ns clavaren als ulls a la gran o petita pantalla. Algunes d'aquestes imatges romandran ancorades a l'inconscient per sempre. Són guspires de cinema que ens evoquen situacions viscudes, o bé a l'inrevés: circumstàncies imaginades. Sigui com sigui, els fragments del setè art que aquí presentem ens recorden, per a bé o per a mal, que som vius.
Tema principal de l'Exorcista. Tubular Bells.
"Un Paradis en Enfer".
Arkudtohv Bëis
 La lluna amb un ull a la virulé. Viatge a la lluna (Le Voyage dans la lune, 1902, de Georges Méliès) |
 Per què no t'abelleix dansar un pasdoble amb Freddy Krueger? Malson a Elm Street (A Nigthmare on Elm Street, 1984, de Wes Craven) |
 Darkman vol venjança (o s'anomena justícia?). Potser amb ell sí que ballaries un tango? Darkman (Darkman, 1990, de Sam Raimi) |
||||
 Fotograma de La nit de Walpurgis (La noche de Walpurgis, 1971, de León Klimovsky) |
 Sensual replicant de Blade Runner (Blade Runner, 1982, de Ridley Scott), adaptació sui generis de la novel·la Somnien els androides amb ovelles elèctriques?, de Phillip K. Dick |
 El protagonista de La nit del dimoni (The Night of the Demon, 1957, de Jacques Tourneur). És basada en el conte La maledicció de les runes, de Montague Rhodes James |
||||
 Tot i les aparences, no és cap escena lèsbica: tan sols és Sigourney Weaver esclarint la situació a Winona Ryder.
Alien Resurrection, 1997, de Jean-Pierre Jeunet
|
Peter Cushing en el paper de Víctor
Frankenstein.
La maledicció de Frankenstein (The Curse of Frankenstein, 1957, de Terence Fisher) |
 Un Jack Nicholson fulgent, farcit de deliri, luxúria i follia. |
||||
 Maria, ciutadana de Metròpoli, en ple procés de transformació profunda. No et moguis! No et moguis! Metròpoli (Metropolis, 1927, de Fritz Lang, realitzada a partir de la novel·la homònima de la seva esposa Théa von Harbou. Versió colorejada de 1984) |
 ¿Qui és capaç d'oblidar la impressió punyent que patí en veure, per primer cop, la facilitat amb la qual explosionen els caps a Scanners? |
 El màgic d'Oz (The Wonderful Wizard of Oz, 1939, de Victor Fleming, Mervin LeRoy i Richard Thorpe). Inspirat en el volum escrit per Lyman Frank Baum i il·lustrat per William Wallace Denslow |
||||
 Lon Chaney és El fantasma de l'Òpera (The Phantom of the Opera, 1925, de Rupert Julian). Adaptació de l'obra de Gaston Leroux |
 A La nit de les gavines (La noche de las gaviotas, 1975, d'Amando de Ossorio) els singulars cavallers templaris cavalquen al ralentí |
|||||
 El pobre Harker no dóna a l'abast al castell
del Comte Dràcula. Dràcula, de Bram Stoker (Bram Stoker's Dracula, 1992, de Francis Ford Coppola). Enèsima versió de la famosa novel·la de Bram Stoker
| 
Vincent
Price, un dels grans actors del gènere, intèrpret que ratlla la perfecció
|  La nena de l'Exorcista gira tot el cap
i es queda tan ample. L'exorcista (The Exorcist, 1973, de William Friedkin). Inspirada amb el llibre homònim de William Peter Blatty
|
||||
 Esperant el contacte a Encontres a la tercera fase (Close Encounters of the Third Kind, 1977, d'Steven Spielberg) |
 Ignoro què li passa a Spock darrerament |
 Quan els protagonistes de L'abisme (The Abyss, 1989, de James Cameron) proven de tocar un ésser d'aigua |
||||
 La necrofília com a virtut a Neckromàntik (Nekromantik, 1987, de Jörg Buttgereit) |
 Qui és el monstre? Frankenstein, 1931, de James Wale. Posada en escena de la novel·la de Mary Wollstonecraft Shelley (no confondre amb sa mare, Mary Wollstonecraft) |
.jpg)
 Klaus Kinski i Isabelle Adjani a Nosferatu, el vampir (Nosferatu: Phantom der Nacht, 1979, de Werner Herzog) |
 John Barrymore prenent un vinet amb un saludat a Doctor Jeckyll and Mister Hyde, 1920, de John S. Robertson, tot actualitzant l'obra de Robert Louis Stevenson |
||||
 El doctor Caligari, o Kaligari, fent moxaines a Cesare, el seu somàmbul preferit. El gabinet del doctor Caligari (Das Cabinet des Doctor Caligari, 1920, de Robert Wiene) |
 Cesare amb el seu amor impossible, al pont de l'expressió lliure. El gabinet del doctor Caligari (Das Cabinet des Doctor Caligari, 1920, de Robert Wiene) |
 I volta, volta, volta... |
|||
 La pota xula de la xiqueta de Planet Terror, 2007, de Robert Rodriguez |
 Peter Cushing, probablement el millor doctor Frankenstein de la història del cinema |
 Imatge definitòria d'Holocaust Caníbal (Cannibal Holocaust, 1980, de Ruggero Deodato) |
|||
 De nou, el tic d'Spock |
 El Van Helsing modern.
Van Helsing, 2004, d'Stephen Sommers
|
 La xicota del Van Helsing modern.
Van Helsing, 2004, d'Stephen Sommers
|
|||
 |
Atencions cordials que reben les internes a La residència (La residencia, 1969, de Narciso Ibáñez Serrador)
|
Un bany balsàmic a Phenomena, 1985, de Dario Argento
|
|||
 Bonica mirada a Kill Bill. Kill Bill (lliurament 1), 2003, de Quentin Tarantino |
 Mirada encara més bonica a Kill Bill. Kill Bill (lliurament 1), 2003, de Quentin Tarantino |
 Chucky a la recerca d'una nòvia |
|||
 Òndia, s'ha colat en Lee Van Cleef! |
El gras i el flac s'ho passen pipa!
|
El darrer tango a París (Ultimo tango a Parigi, 1972, de Bernardo Bertolucci). ¿Algú té l'estadística dels viatges que es feren a Perpinyà des de l'estat espanyol?
|
|||
 Un petó farcit d'amor a Nekromàntik 2.
Nekromàntic 2 (Nekromantic 2, 1991, de Jörg Buttgereit)
|
Christoffer
Lee té set
|
 La llar acollidora de Norman Bates, que comparteix amb sa mare. Psicosi (Psycho, 1960, d'Alfred Hitchcock). La novel·la original és de Robert Bloch |
|||
 Cara estil "excavació arqueològica" a Hellraiser. Hellraiser, 1987, de Clive Barker |
La mítica Vampira, a Pla 9 des de l'espai (Plan 9 from Outer Space, 1959, d'Edward D. Wood Jr.)
|  Els bombers de Farenheit 451 (1966, de François Truffaut) cremen llibres en nom de la llei. Posada en escena de la novel·la homònima de Ray Bradbury | |||
Marlene Dietrich, a L'Àngel blau (Der Blaue Engel, 1930, de Josef von Stenberg)
| 
Donald Sutherland a La invasió dels ultracossos (Invasion of the Body Snatcher, 1978, de Philip Kaufman), versió fílmica de la novel·la homònima de Jack Finney
|  Reanimator, 1985, d'Stuart Gordon, pel·lícula basada en el relat Herbert West, reanimador, de Howard Phillips Lovecraft | |||
 Paul Naschy (Jacinto Molina), un mite del gènere de terror a qui, com és sabut, no deixaren ser profeta a sa terra |  Mia Farrow a Rosemary's Baby, 1968, de Roman Polanski. Adaptació del llibre homònim d'Ira Levin |
 Una autèntica transformació femenina. Salma Hayek mostrant el rostre vertader a Obert fins a la matinada, (From Dusk Till Dawn, 1996, de Robert Rodriguez) |
|||
 Talisa Soto protagonitzà Vampirella, 1996, de Jim Wynorski |
 El pobre King Kong tenallat a una atracció de circ |
 Contemplant les habilitats de Roby, a El planeta prohibit (Forbidden Planet, 1956, de Fred M. Wilcox) |
|||
|
 L'orquestra mecànica de L'abominable doctor Phibes (The Abominable Dr. Phibes, 1971, de Robert Fuest) |
||||
 La Catwoman més guapa, pàl·lida, gòtica i elegant: Michelle Pfeiffer |
 Alguna cosa li passa a Peter Cushing |
 El sonat de la Taronja mecànica condueix a tota llet. A Clorkwork Orange, 1971, d'Stanley Kubric. La novel·la sobre la qual es fonamenta és d'Anthony Burgess | e | ||
Ultimàtum a la terra (The Day the Earth Stood Still, 1951, de Robert Wise). Ja ho sabeu: Klaatu Barada Niktó! Basada en el relat Adéu al mestre, de Harry Bates |
 L'aire condicionat de la Marilyn |
||||
 Un moment màgic d'Evil Dead II, 1987, de Sam Raimi |
 Que passi en Boris Karloff! |
 Saborós fotograma de Mal gust, Bad Taste, 1987, de Peter Jackson |
|||
 Lidia Bosch, de jove, protagonitzà La lluna negra (La luna negra, 1989, d'Immanuel Uribe) |
 Preocupats per a sobreviure a La nit dels morts vivents. Night of the Living Dead, 1968, de George A. Romero |
 El bo de Bela Lugosi fent de dolent |
|||
 Qui pot matar un nen? (¿Quién puede matar un niño?, 1976, de Narciso Ibáñez Serrador) |
