ATENCIÓ: Tenebra té bloc propi: tenebragil.blogspot.com
VIL·LA DIODATI
16 de JUNY DE 1816
Pors alliberades
«L'objectiu de la vida humana és oblidar que
no en té cap, d'objectiu.»
Mirko Drazen Grmek
Què succeí exactament la nit del 16 de juny de 1816?[1]
Els documents existents, i les posteriors
investigacions de bibliògrafs, lingüistes, biògrafs i altres estudiosos de
l'època romàntica tendeixen a dir que aquella nit va passar alguna cosa
significativa per al desenvolupament del món de l'art i la creació.
 |
| Vil·la Diodati. Fotografia de Russell Doescher |
A Vil·la
Diodati, un casalot de la riba del llac Léman (Suïssa), s’hi
havien aplegat Lord Byron, Percy Bysshe Shelley, Claire Clairmont, Mary
Wollstonecraft i William Polidori. Aquella nit no sortiren a passejar pels jardins o a
remar pel llac, perquè durant la vesprada havia començat una forta tempesta que
encara continuava. El so potent dels trons els estremia l'ànima, entre glop i
glop de làudan, mentre llegien en veu alta contes de por alemanys (el volum Fantasmagoriana,
afirmen els especialistes) i espetegaven tremolosos els porticons de fusta dels
finestrals.
 |
| Lord Byron, William Polidori, Mary Wollstonecraft Shelley, Percy Bysshe Shelley, Claire Clairmont |
Afirma la llegenda que algú dels aplegats (Byron?
Shelley? Polidori?) va proposar que, aprofitant una atmosfera tan adient, treguessin en aquell mateix moment totes les seves pors interiors i que,
cadascú fonamentant-se amb els seus propis horrors, escrigués un conte de
terror. Tothom considerà genial la idea. Sí, es capbussarien en les seves
paüres més íntimes, i les treurien a l'exterior. A veure qui era capaç de
fer més por. Ignoro les realitats, mentides, al·lucinacions, desitjos, veritats i anhels viscuts per cada personatge al llarg d'una nit farcida, presumptament, de malsons. Els
testimonis físics que van romandre són escassos, tot i que suficients per
fer-nos entendre que, certament, va passar «alguna cosa especial».
 |
| La reunió segons una vinyeta de Luke Pearson |
Els fills literaris engendrats durant la vetlla i que
van tenir la fortuna de néixer van ser, en essència, dos: Frankenstein, de Mary Wollstonecraft Shelley[2],
i El vampir; un conte, de John William Polidori. Probablement sorgiren d'altres
monstruositats que, pels motius que fossin, foren avortades o bé no van tenir
una plasmació física immediata —com ara L'Edip modern, també del doctor
Polidori—).
La cèlebre obra de Mary Wollstonecraft Shelley es va
publicar per primer cop dos anys més tard, el 1818.
El relat de Polidori,
editat el 1819, sortí a la llum sota la signatura de Lord Byron, el qual va
renegar de l'obra i negà la seva autoria. Possiblement es va tractar d'una
broma de Polidori, el seu secretari personal.
Existeixen algunes pel·lícules que fan referència a
l'estiu de 1816, a
Vil·la Diodati,
i a les relacions que mantingueren els esmentats individus; les més conegudes
són, potser, Gothic (Ken Russell, 1986), Remant al vent (Remando al viento, Gonzalo
Suárez, 1987), i Estiu màgic (Haunter Summer, Ivan Passer, 1988).
 | |
|
El film Gothic
és el que gairebé de manera exclusiva dedica tot el seu metratge a la nit del
16 de juny de 1816, que alguns estudiosos han qualificat com «la nit del terror»
i com «el naixement de la novel·la gòtica»[3]. A l'inici de La núvia de Frankenstein (Bride of Frankenstein, James Whale, 1935) també se'n fa una lleu, tot i que explícita, referència.
Comptat i debatut allò que és cert és que d'aquell
temps i d'aquell espai tan precisos van sorgir, com a mínim, dues obres
d'importància cabdal per a la literatura. D'una banda, el doctor i el monstre de Frankenstein,
prototip de Prometeu Modern (com defineix sense embuts Mary al subtítol de la
novel·la —Prometeu era l'encarregat de crear els déus grecs—) i també prototip
de les reaccions d'un ésser davant de l'entitat que l'ha creat, i a l'inrevés. Cal
tenir en compte que Mary va escriure el text quan tenia tan sols 18 anys
—excepcional a la narrativa, el fet que escrigués la seva obra mestra tan
jove—, cosa que fa pensar en la possible participació del seu marit, el poeta
Percy Bysshe Shelley, en la redacció del manuscrit.
D'altra banda, d'aquella data malèfica i fecunda, va
sorgir El vampir; un conte que, segons apunta
Rafael Llopis «es el primer cuento
de miedo en que aparece el vampiro. Todos los vampiros posteriores de la
literatura parecen inspirados inevitablemente en la figura fría y satánica del
malvado Lord Ruthven»[4].
Els vampirs anteriors no són tan refinats, la veritat. Dos clàssics, doncs, del gènere de terror, el monstre de Frankenstein i la figura moderna del vampir, nascuts al
mateix indret, la mateixa nit de llamps i trons.
Però fos com fos, i passés el que passés, no hi ha
dubte que la nit del 16 de juny de 1816, a Vil·la Diodati van aparèixer
antigues pors ancestrals i arquetípiques de la natura humana —o no—,
alliberant-se de les carcasses i cadenats que habitualment les empresonen, i
van córrer sense control, alegrement, en un caos al·lucinant, pels corredors
foscos i estances llòbregues de l'ara ja mítica finca de la riba del llac
Léman. Mentrestant, més enllà de les finestres, la tempesta queia furibunda.
Emili Gil
 |
| Vil·la Diodati. Fotografia de Robert Grassi |
[1] Els
biògrafs i investigadors no es posen d'acord amb la data, dubtant entre el 15,
el 16 o el 17 de juny. Mary Wollstonecraft Shelley, al prefaci de la novel·la Frankenstein
només fa referència a l'estiu de 1816. De manera personal m'inclino pel 16,
recolzat per dades cabalístiques i astronòmiques a les que he tingut accés.
[2] Mary
assegura, al prefaci de Frankenstein, que la seva va ser
l'única narració que es va acabar. És del tot impossible pensar que no coneixia l'obra de Polidori, ja que la relació entre
els reunits a Vil·la Diodati
va ser molt intensa i íntima.
[3] Rafael
Llopis indica a Antologia de cuentos de terror (Alianza,
1981), que aquesta definició és incorrecta, ja que la novel·la gòtica existia des
de feia molt de temps. Lovecraft situa el naixement de la novel·la gòtica amb
la publicació del Castell d'Otranto, d'Horace Walpole, el
1764.
